Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 08 d'Abril de 2020
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Sant Adrià de Besòs - 7/2/2012

"Han destrossat una part de la memòria urbanística de Sant Adrià amb la "recuperació" de La Catalana"
- Entrevista amb l'escriptor adrianenc Javier Pérez Andújar, que acaba de presentar el seu nou llibre, "Paseos con mi madre"

L'escriptor adrianenc Javier Pérez Andújar, al barri barceloní del Clot, on viu a l'actualitat. Foto: MSL'escriptor adrianenc Javier Pérez Andújar acaba de presentar la seva nova novel·la, “Paseos con mi madre”, un retrat del cinturó metropolità de Barcelona que segueix el camí marcat pel seu aclamat debut literari, “Los príncipes valientes”. Passejant per la riba del Besòs, a l'ombra de les tres xemeneies i sobre la sorra de la platja, Pérez Andújar mostra en un text autobiogràfic les misèries i les virtuts dels blocs de pisos que, per a ell, són més reals que qualsevol ciutat o nació.

 

Pregunta. Molts pensen que aquest “Paseos con mi madre” és la continuació de la teva primera novel·la, “Los príncipes valientes”. Tu també ho veus així?

Resposta. Sí, és el costat fosc de “Los príncipes valientes”. Aquesta novel·la és més aviat sobre els prínceps caiguts. Però sí és la continuació del narrador perquè és el mateix. És la continuació de l'entorn però també del narrador.

P. Se sent una necessitat d'escriure un text com aquest que és tan autobiogràfic?

R. No ho sé. Jo escric perquè m'agrada. No sents necessitat d'escriure els teus records, sinó que escrius del que tens, del que saps, del que has viscut i llegit. Però això ho fa tothom.

P. Hi ha una frase en el teu llibre que diu que “de Barcelona solament s'és per família o per diners”. En quin moment et sorgeix aquesta idea?

R. En el moment en què ho escric. Quan escric és quan penso. M'adono del que vull dir quan l'estic posant sobre el paper. Penso més amb les mans que amb el cap, són les mans les que em diuen el que estic pensant. Perquè són coses que les sents però no les has expressat, i una vegada que les expresses t'adones que era així.

P. És com una altra frase del teu llibre en la qual afirmes que t'importa més la frase que la idea. T'anava a preguntar si una frase sense idea existeix però si em comentes que penses més amb les mans que amb el cap…

R. No sé com és el viatge, si de la idea a la frase o de la frase a la idea. A mi em passa a l'inrevés, que sóc molt materialista, m'adono amb el material a la mà. Una vegada que ho he fet veig el que hi havia. Però la idea que em porta a una cosa, no és la cosa la que em recorda la idea que tenia, és a l'inrevés.

P. Parlant de Barcelona en el teu llibre, dius que viu d'esquena als seus ciutadans. Però, és la ciutat en si o són els polítics que fan així a la ciutat?

R. És complicat. No parlo tant dels polítics com de la gent que es creu que és la ciutat, la que talla el bacallà, les cent famílies de sempre, els que s'atorguen el dret de dir que ells són Barcelona. És una qüestió de classes, i de poder. Polítics, clar que hi ha molts que estan al seu servei, però uns altres no ho estan.

P. Parlem de Sant Adrià. Com has vist la recuperació del riu? Ja que aquests passejos amb la teva mare els fas pel riu…

R. Quan vivia al costat del riu era un altre riu, la frase típica que es deia llavors, “una claveguera a cel obert”. Sí que era així, però tenia el seu misteri per a nosaltres perquè baixàvem i caçàvem libèl·lules i llagostes, jugàvem entre les canyes, agafàvem les pilotes que queien del club de tennis. Tenia el seu encant però era una merda. Un dia, quan van començar a desmantellar les torres d'alta tensió, em vaig apropar a veure-ho i tenia alguna cosa com a romàntic i malenconiós. De sobte, un dia, m'ho vaig trobar enjardinat i em va agradar molt. I a l'hivern veia una cigonya quan venia en l'autobús o caminant, i m’alucinava veure-la. I a poc a poc he anat veient més animals, com martinets, cormorans i fins i tot una musaranya. I un dia vaig estar xerrant amb una grup ecologista que estava plantant ginesta i em van explicar com havien recuperat el riu, com s'havien creat les llacunes naturals, com algunes aus migratòries s'estan quedant tot l'any. M'encanta com està el riu.

P. I una altra zona que s'ha recuperat com La Catalana?

R. En quin sentit s'ha recuperat? Per a mi l'han destrossat. El que era memòria urbanística de Sant Adrià se l’han carregat, ho han dinamitat, no han deixat res. No sé si un arquitecte amb sentit comú podria anomenar recuperar a això.

P. I la Mina?

R. No la conec tant, però la veig igual, tret que més domesticada.

P. En el llibre parles de les tres xemeneies com les tres creus del Gólgota. Quin futur hi veus per elles?

R. A mi m'agradaria que es quedessin, m'encanten. Encara que estiguin a primera línia de mar i de mal. I t'apropes a la façana nord, que és la que dóna a Badalona, i les mires, tot obert, amb els ferros oxidats de les calderes, és al·lucinant. Tenen un potencial estètic brutal, molt més bonica que la Sagrada Família, més verdader. Com a obra arquitectònica és brutal, el més bonic que hi ha a Barcelona.

P. Escrius que seràs de Sant Adrià de la forma que tu vulguis. De quina forma?

R. De la que em doni la gana. Sóc de Sant Adrià, i no he nascut perquè fa molt de temps que ningú neix aquí. Antigament la gent naixia a les seves cases, com algun amic meu, però la majoria de la meva generació vam néixer a Badalona. Sóc d'aquí, m'he criat a Sant Adrià, els meus amics estan aquí, la meva família, el meu paisatge, el que penso. Aquesta és la meva "Paseos con mi madre", la nova novel·la de l'escriptor adrianenc Javier Pérez Andújar.manera de ser de Sant Adrià.

P. Algú pot dir a una altra persona com s'ha de ser per ser d'un determinat lloc?

R. No, ningú pot dir-li res a ningú, i no hem d'acceptar que ens ho diguin tampoc. Els consells es donen com qui dóna propina, gairebé de mala educació. No crec que ningú tingui el dret a dir-te com has de ser de Sant Adrià. Cadacú és com és. Els de la Mina són de Sant Adrià a la seva manera, els de La Catalana d'una altra, i totes les maneres són vàlides i juntes formen Sant Adrià.

P. Ja no està tan mal vist ser de Sant Adrià com abans?

R. No ho sé, això hauria de dir-ho la gent que encara viu aquí (ell viu actualment al barri del Clot de Barcelona). Però va haver-hi una època que no és que estigués mal vist és que feia por i et feien preguntes idiotes com “aquí cal anar amb pistola, no?”. Ara Sant Adrià està més integrat al món. Abans es notava que no eres de Barcelona i no estaves integrat al món per la forma de vestir, per la forma com portaves els cabells, perquè no podies comprar segons quines coses. Amb un cop de metro ja estàs fora, però abans es notava més que eres del gheto.

P. Parles una mica de la Fira d'Abril, que no té res de multicultural, que els multiculturals són els pobres.

R. Sí, la Fira d'Abril és una bestiesa, és una demostració de poder que en realitat no existeix. Diuen que representen a una immigració que en realitat no existeix, està obsoleta. Una immigració que es va integrar d'una altra manera i viu d'una altra manera, i no estan ballant sevillanes, estan en un altre rotllo. El rotllo de l'emigració andalusa és mentida.

P. Els teus pares van venir des de Granada.

R. Sí, però no anaven ballant sevillanes pel carrer. A la Fira d'Abril no va la gent que suposadament representen. És un rotllo de poder que es tira l'organització per pressionar als partits. Però és mentida, no representen a ningú ni té aquest poder. Tot són diners i mentides amb consentiment dels polítics que li segueixen el joc a una bola buida.

P. Parlant de la immigració, què penses de partits com a Plataforma per Catalunya que diuen “primer els de casa”?

R. Però la casa de qui? És d'ells la casa? La casa és de tots, no hi ha ningú fora de la seva casa. Què penso d'ells? Que són feixistes. Tenen dret a presentar-se perquè estem en una democràcia, però la gent no té per què votar-los. Crec que el fet que hagi entrat amb un regidor a l'Ajuntament de Sant Adrià és perquè hi ha hagut un problema amb els partits d'esquerra. Porten molts anys i cada vegada estan més a l'ajuntament i menys al carrer. Quan els de Plataforma han sortit al carrer l’han trobat sola per a ells, no han trobat a partits d'esquerra que li donin la rèplica. Si els partits d'esquerra estan fent fotocòpies a l'ajuntament i no s'assabenten del que passa al carrer, els deixen barra lliure a aquesta gentussa.

P. Quin creus que el principal problema de la societat actual?

R. Quina pregunta, no ho sé. Et puc dir que el problema que més m'ha preocupat a mi és el del poder social dels rics sobre els pobres. És un poder que ha existit sempre en la història de la humanitat.

P. I el de Sant Adrià?

R. No ho sé, el mateix que et comentava abans, el de rics i pobres. Sant Adrià no existeix de la mateixa manera que no existeixen les nacions. Sant Adrià és un lloc com un altre qualsevol, no és el melic del món. Sant Adrià és com Badalona o com Hong Kong. Sant Adrià com a centre del món em sembla de catet. Com Barcelona com a centre del món, el mateix.

Javier Pérez Andújar presentarà el seu llibre “Paseos con mi madre” el proper divendres, 24 de febrer, a les 19 hores, a la Biblioteca de la Mina.

 





Notícies Relacionades






Comentaris

Quim
Es facil opinar desde los bastidores, yo entre vivir en un descampado, sujeto al abandono y estar pendiente de que una nueva inundacion no se llevase por delante mi casa o vivir en las condiciones actuales, creo que no hay color

Uno de izquierdas
 hi ha hagut un problema amb els partits d'esquerra. Porten molts anys i cada vegada estan més a l'ajuntament i menys al carrer.<-----Claro y conciso. sencillamente BRUTAL.

Ru
La setmana passada vaig acabar-lo i és altament recomanable. Per a un barceloní de naixement com jo, adrianenc d\'adopció, ajuda a entendre el per què de moltes coses. Sobretot la gran distància metafòrica que separa Sant Adrià de Barcelona, el mite inabastable en què es converteix la ciutat comtal per aquells que hi viuen a tocar.

Mariajo
"hi ha hagut un problema amb els partits d'esquerra. Porten molts anys i cada vegada estan més a l'ajuntament i menys al carrer"... Grande!

JOAN MOLANO
Yo he votado a Plataforma per Catalunya. Antes votaba al PSC y desde luego no me considero fascista. Ya no votaré más a partidos que han abandonado y engañado a los trabajadores como los socialistas y los de Iniciativa. Anda y que os den..... Si defender que tu y los tuyos, tu familia, coman en tu casa primero, antes que los vecinos, es ser fascista, pues SÍ, seré fascista.

JOAN NOMOLA
Tu sufres algo mucho más peligroso que el fascismo: lo llaman ignorancia. Deseo tu pronto recuperación.

JOAN MOLANO
Vaya, un anónimo de esos que va perdonando vidas y faltando al respeto. La ignorancia es lo que los tuyos, NOMOLA, han conseguido que prenda en la gente normal, majete. Habéis hundido a la clase trabajadora y sólo os votan los subsidiados y los abuelos. Yo ya me he recuperado, por eso ya no os votaré más ni en pintura, corruptos.

Joan Nomola
Solo te dire una cosa joan: NO MOLAS!

Carmen Sánchez
El viernes, Javier Pérez Andújar, presentó su libro en la Biblioteca Font de La Mina... sin merecer las noticias de los niños y el básquet ¿no es suficientemente importante la presentación de un libro en el barrio (libro que trata de Sant Adrià y escrito por un adrianense) como para cubrir la noticia? Me gustaría que alguien solventara mid uda. gracias

Àrea Besòs
Bon dia, Carmen. Sí, és una notícia important, de fet si miras al final de l'entrevista ja ho vam anunciar, així com vam fer un altre recordatori el mateix divendres. Mira si és important que un escriptor adrianenc escrigui un llibre sobre la ciutat que vam anar a parlar amb ell per fer-li aquesta entrevista que crec molt interessant. Ens hauria agradat molt poder cobrir la presentació, però no sempre podem ser a tot arreu. No tenim una plantilla tan extensa i els recursos necessaris com per poder ser sempre al lloc de la notícia. Encara que ho intentem.








Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala